No me llaméis perro... no merezco tan alto calificativo... no soy ni tan fiel ni tan leal... sólo soy un ser humano.

lunes, 14 de enero de 2013

DIC

Aquesta entrada no és com les demés.
Aquesta entrada l'escric des de l'estima, la tendresa, l'amor incondicional i la profundíssima pena que ens ha envaït aquesta passada setmana.
El Dic ens ha abandonat de forma precipitada i molt dolorosa per la seva família.
Des d'aquest racó, volia rendir-li un petit homenatge.
Encara que soni a trillat: sempre et recordarem Dic, has estat un gran company de jocs per a tots nosaltres. Sempre alegre, sempre carinyós.
Una abraçada allà on siguis.


No hay comentarios:

Publicar un comentario